PRINCIPIS TEÒRICS

L'atractiu de l'ikebana consisteix en el contrast que es produeix amb la nostra pròpia tradició d'arranjaments florals. En occident el principi de simetria ho regeix tot, en canvi la tradició japonesa predica la recerca de l'harmonia i de l'equilibri a través de la asimetria. I contra la nostra concepció de vitalitat i riquesa per acumulació d'elements, en la cultura occidental, l'ikebana prefereix la simplicitat en la composició, que s'organitza de manera que produesca una sensació de volum i relleu per a obtindre un conjunt harmoniós amb eixes formes simples, i que es tradueix en una estètica depurada i refinada. 
L'ikebana està regit per una norma fonamental: 

                                 EL PRINCIPI DEL TRES

El principi del tres es basa en la filosofia budista que considera:
Zen: el cel
Jin:  l'home
Tchi: la terra

El budisme penetrà al Japó cap al S.VII d.C. a través de la Xina i Corea, i des dels inicis els monjos en els temples comencen a fer ofrenes a Buda a través de les flors (elements que segueixen el mateix cicle que l'home: vida-mort), i ben prompte projectaren en estes ofrenes tot el seu univers religiós, en el qual representaren estos tres elementes: el cel, la humanitat i la terra. 

Actualment encara es fan les composicions florals seguint estos elements primigenis que els monjos budistes establiren. La distribució d'estos tres elements en la composició d'un ikebana la podem trobar en:

- La part més alta de les composicions se situa el cel; 
- La part inferior, la més baixa, estaria la terra; 

- La part intermèdia trobem la humanitat que estaria situada entre el cel i la terra, i que s'alimentaria d'ambdós elements: del cel, de tot allò espiritual, i de la terra de tot allò material. De l'equilibri de totes les parts consistirà l'harmonia de la composició.

ESQUEMA DEL PRINCIPI DEL 3

                            Principi del tres:  cel-home-terra