dilluns, 21 de novembre del 2011

ELS COMPLEMENTS: SOE

Continuem amb la pràctica del moribana, i esta setmana hem abordat l'estudi dels complements de l'ikebana, denominats SOE.
Els complements poden acompanyar a qualsevol element (al SHIN, al HIKAE, al GYO, etc.) i segons a qui acompanye es denominarà SOE de TOME (complement de TOME); SOE de DO (complement de DO); SOE de SHIN (complement de SHIN), etc.
Quan seleccionem unes branques per a realitzar un treball, estes poden presentar-se de moltes formes: escasses de fulles o flors, massa fines, excessivament esveltes, etc., i moltes vegades haurem d'afegir altres elements que el complementen, sempre amb la finalitat d'equilibrar la composició.  Per tant, tots els elements integrants de l'ikebana (SHIN, HIKAE, GYO, TOME i DO) poden portar complements, però no tots alhora en un mateix treball, sinó només aquells que el necessiten.
I com ja s'ha comentat en altres entrades anteriors, els complements hauran de ser punts molt subtils (la seua presència és només un toc en l'espai per a omplir un buit que necessitem equilibrar); a més hauran de tindre certa gràcia o elegància, i sobretot complementar a l'element que acompanyen (és a dir, hauran de tindre una relació amb ell de proximitat, o de color, o de forma, etc.).


IKEBANA COMPLEMENTAT



IDENTIFICACACIÓ DELS COMPLEMENTS:




MATERIALS QUE S'HI HAN EMPRAT:


Equisetum:  per al SHIN, HIKAE i GYO

                                     ocola de cavall (Equisetum hyemale)

També anomenada snake grass o cua de cavall, l'equisetum és una planta molt estesa pel mediterrani, encara que la varietat més freqüent del mediterrani meridional, més concretament en la zona de València és l'equisetum arvense, amb fulles allargades com a pèls que naixen en la unió dels segments, i d'ací el seu nom popular "cua de cavall".


                                      Equisetum arvense (cola de caballo)

La varietat que hem emprat en el treball de hui és l'equisetum hyemale, més pròpia de les zones humides del nord de Catalunya i de les Balears. Per ser esta planta d'un ecosistema humit, dotarà a la nostra composició d'esta característica: un ikebana aquàtic.




                           Pelargonium crispumper al TOME


El pelargonium crispum és coneguda comunment a València com malva-rosa. És de la família dels geranis, i la varietat crispum es caracteritza per la forta olor de llima que desprén les seues fulles quan es freguen. Mentres que la malva-rosa pròpiament dita pertany a la família de les malvaceae, de tiges erectes i llargues, i es troba més prop dels hibyscus. L'únic paregut entre les pelargonium crispum i les malva-rosa consisteix en el color de les seues flors: rosa malva.


                               Malva-rosa, malva real, altea


       
anturi o cala (Anthurium):  per al DO









Statice o limòmiun (Statice sinuata L.):  SOE

També anomenada limonium, és una planta típica del mediterrani que en el seu estat silvestre és fàcil trobar entre les altres plantes autòctones. En jardineria es cultiva per la bellesa de les seues flors, però especialment perquè permet assecar-les amb facilitat i no patir el pas del temps. 



                                 Herba d'ós o bearn grass: SOE


L'herba d'ós, també anomenada bearn grass, és una planta originària d'Amèrica del Nord. Té les fulles molt estrets i llargues, que van des de 15 cm a més d'un metre. Té molt de valor en floristeria que la utilitza com a verd ornamental o d'acompanyament. Igualment en ikebana s'utilitza com a acompanyament, per a donar un toc en aquells elements que ho necessiten.


LELS TREBALLS DEL GRUP















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada