TÈCNIQUES DE PODA

 APROXIMACIÓ A LA PODA DE BRANQUES

Presentem un exercici fàcil i zencill, i de manera arientativa, de quina manera s'ha de realitzar una poda de branques per primera vegada. Amb estes indicacions volem donar solucions pràctiques a les persones que s'inicien en esta tècnica d'ikebana.

En primer lloc, no existeix un únic mètode de tall i poda en el món de l'ikebana, ja que cada escola d'ikebana té les seues tècniques i els seus estils, i dins de la nostra escola, les tècniques poden ser molt variades. A més cal tindre present que influeixen altres factors, com el tipus de material que s'usa, la pròpia elecció, la sensibilitat de cada persona, etc. Així que, les possibilitats d'afrontar una poda són múltiples, i només amb la pràctica i el perfeccionament de les tècniques s'obté la destresa sufient per a arribar a solucions molt més atrevides i harmonioses.

En segon lloc, cal esmentar que quan es treballa amb materials molt ramificats, el primer que hem de fer és contemplar la possibilitat d'obtindre els tres elements principals de la mateixa branca:

 - SHIN (representa el cel)

 - HIKAE (el cel menut)

 - GYO (la humanitat)

No sempre serà possible aconseguir-ho, però almenys SHIN i HIKAE sí que en serà fàcil.

Comencem amb un examen del material. En este cas tenim com a exemple una branca d'eucaliptus gunni (eucaliptus de fulla redona que s'usa en floristeria. Fig. 1):

                                                                            Fig. 1 

Primerament cal elegir les línies principals.

Característiques de la branca d'eucaliptus: tot el material es caracteritza per estar molt ramificat, amb branques simètriques en forma de creu. (Alerta amb les formes en creu i la simetria, cal rebujar-les). D'esta mateixa obtindrem el SHIN (representa el cel) i el HIKAE (el cel menut).  

1. El SHIN (el cel) sempre serà el punt més elevat del treball, que identificarem amb el punt més alt de la branca.
2.  El HIKAE (el cel menut), en canvi, ha de ser un punt inferior que el SHIN i ha d'estar situat una mica cap arrere (veient-lo frontalment), perquè la finalitat és que done profunditat al conjunt. 

En el cas de l'exemple amb l'eucaliptus de la Fig. 2 , triarem la branca inferior dreta per a fer de HIKAE per tindre tota la branca inclinació natural cap a la dreta. 

Per al GYO (la humanitat) hi afegirem una branca posteriorment:

                                                                          Fig. 2

Un breball de mà esquerra.

Quan veiem que la branca té una inclinació natural cap a la dreta, i elegim el HIKAE a la dreta del SHIN, significa que realitzarem un ikebana de mà esquerra, és a dir, va a ser un treball que es projecta d'esquerra cap a la dreta (dit d'una altra manera: parteix de la esquerra i es desenrotlla cap a la dreta, per tant un treball d'esquerra, que és d'on parteix Fig. 3).

Fig. 3. Conjunt o treball de mà esquerra

Elecció d'elements que s'hi han de podar.

Una vegada elegits els dos punts principals (SHIN i HIKAE), cal podar la branca per a deixar-la neta. Si esta ja té la alçària que necessitem, tot el que s'hi troba des de la base cap amunt ha de quedar sense branquetes ni fulles, i així anirem pujant amb el tall cap a les branques superiors fins a deixar-la neta. S'hi pot deixar alguna branca al llarg de la tija per a equilibrar el conjunt, però tot dependrà de la resta d'elements que s'hi incorporen.

NORMA: S'ha de tindre molt present que les branques simètriques o en creu no son gens estètiques en ikebana (un principi bàsic d'ikebana és la ASIMETRIA), per la qual cosa cal evitar-la (la simetria).

Elegim les blanques susceptibles de ser eliminades (Fig. 4):

                         Fig. 4. Les línies puntejades en roig són les branques que s'han d'eliminar. 

De tots els elements tallats s'ha obtingut una branca neta (Fig. 5):

Fig.5

Efecte simètric.

Si haguérem deixat alguna branca simètrica, en forma de creu, l'efecte haguera sigut este ( Fig. 6):

 

Fig. 6

                                                            

El muntatge de l'ikebana.

A partir d'ací, ja podem situar la branca principal en un recipint adequat per a moribana. El recipient pot ser de qualsevol forma: redona, quadrada, ovalada, etc. però sempre ha de tindre una alçària que no supere els 10 cm. Subjectarem la branca SHIN sobre el kenzan (base de plom que permet subjetar les flors. Fig. 7):

Fig. 7

Elecció del GYO (representa la humanitat).

Una norma que hem de tindre present en la situació del GYO és que segons s'haja situat el HIKAE, dreta o esquerra del SHIN, en este exemple hem elegit a la dreta del SHIN, aleshores el GYO també anirà a la dreta del SHIN. REGLA QUE S'HA DE CUMPLIR SEMPRE.

Per al GYO elegirem una branca més menuda que la branca principal i sempre del mateix material que les branque anteriors (l'eucaliptus), i la situarem just enfront del SHIN i del HIKAE, formant una estructura triangular (Fig. 8):

 

 

Fig. 8

És important assenyalar que estos elements (SHIN, HIKAE i GYO) són punts en l'espai i les branques que hi anem incorporant poden marcar estos punts de qualsevol forma, segons les característiques de les branques o la pròpia elecció de cada u, però sempre s'ha de buscar l'estètica millor possible (Fig. 9):

                             Fig. 9. Formes en què es pot arribar al GYO

Estructura triangular.

A partir d'esta estructura triangular formada pel SHIN, HIKAE i GYO (realitzats amb branques del mateix tipus de material, en este cas eucaliptus), en la seua base se situarà el nucli o el cor de l'ikebana amb la incorporació de la resta d'elements (Fig. 10):

                             Fig. 10. Estructura triangular formada pel SHIN, HIKAE i GYO

Incorporació del TOME (representa la terra).

El TOME està format, generalment, per un material distint de l'usat per als elements anteriors (normalment solen usar-se fulles grans), i se situa en la base del SHIN en direcció cap a avant de la composició floral (veient-la frontalment. Fig. 11).

Incorporació del DO (representa la persona que realitza l'ikebana).

Este element està format generalment per la flor, que en podrà ser 1, 2 o 3 (sempre impar, l'únic par admés és el 2), i se situa aproximadament en el centre de la composició. El número 4 és tabú perquè la fonètica és la mateixa que la mort. (Fig. 11)

                                                 Fig. 11

Presència de l'element KU (el buit).

El KU és un element importantíssim en tota composició que s'ha de respectar sempre. Té com a característica el fet de donar transparència i lleugeresa al conjunt. És un component que, encara que és un buit, conforma un espai molt necessari per a equilibrar i harmonitzar la composició. El lloc on se situa és entre el DO i el GYO. Vegeu Fig. 12:

                                                   Fig. 12

El resultat final:

EN RESUM:

Les parts de l'ikebana.

Si observen detalladament l'esquema, l'ikebana està compost per:

LOCALITZACIÓ DELS ELEMENTS

Tot això sense comptar amb els complements (SOE) que s'hi poden incorporar per a acompanyar el SHIN, HIKAE, etc. si són massa lleugers o escassos i es necessita completar-los, i aleshores s'anomenen SOE de SHIN, SOE de DO, etc. depenent de l'element que completen.